Les afirmacions sobre l'autofàgia, examinades

Què és l'autofàgia

L'autofàgia és com les cèl·lules descomponen i reciclen els seus propis components danyats — proteïnes mal plegades, orgànuls desgastats, agregats. S'upregula quan els nutrients són escassos, perquè una cèl·lula que no pot importar matèria primera comença a canibalitzar les seves pròpies peces de recanvi. El Premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 2016 es va atorgar per treballs sobre els seus mecanismes, així que ningú discuteix que és important.

El salt que no es segueix: perquè el dejuni augmenta l'autofàgia en organismes model, una durada específica de dejuni en humans produeix un benefici per a la salut específic.

El problema de la mesura

L'autofàgia és difícil de mesurar en humans vius. És un flux — una taxa de rotació — no una quantitat, i quantificar-la adequadament requereix mostres de teixit i sovint agents bloquejadors. No es pot avaluar a partir d'una anàlisi de sang, per això gairebé cada afirmació d'"autofàgia" humana es basa en marcadors indirectes substitutius.

Les millors dades humanes provenen d'assaigs de dietes mimètiques del dejuni. Un assaig aleatoritzat va comparar dietes mimètiques del dejuni amb contingut de proteïna baix i alt i va mesurar la salut cardiometabòlica juntament amb marcadors d'autofàgia ^[2], el treball mecanicista sobre la espermidina l'ha identificat com a essencial per a l'autofàgia mediada pel dejuni i la longevitat en models ^[8], i assaigs separats de dietes mimètiques del dejuni informen canvis en marcadors hepàtics i sanguinis, discutits a la secció de dejuni prolongat de la pàgina de protocols.

Autofàgia induïda pel dejuni en humans

D'on provenen els comptes d'hores

De enlloc. No hi ha cap assaig humà que hagi dejunat grups durant 12, 16, 24 i 48 hores, biòpsies de teixit, i hagi informat d'un llindar d'autofàgia. Els números que veus en infografies són extrapolats d'estudis amb rosegadors — i els ratolins tenen una taxa metabòlica aproximadament set vegades més alta que la nostra, així que els seus temps de dejuni no es transfereixen.

On s'està provant seriosament la biologia del dejuni

Oncologia, principalment. Una revisió sistemàtica va examinar les dietes mimètiques del dejuni com una manera de reprogramar el metabolisme tumoral ^[1], i una revisió de Cell Metabolism cobreix l'evidència preclínica i clínica per a dietes mimètiques del dejuni cíclic en el tractament del càncer ^[7]. Una revisió més antiga de l'impacte del dejuni sobre la salut i els processos de malaltia continua sent una visió raonable del paisatge mecanicista ^[7].

Aquesta és una recerca seriosa. També és recerca sobre una intervenció clínica supervisada en persones greument malaltes, que és una cosa diferent de saltar-se l'esmorzar.

Altres contextos on s'ha estudiat el dejuni

• Cura crítica. Els efectes metabòlics de l'alimentació intermitent versus contínua s'han examinat en pacients greument malalts ^[5].
• Long COVID. Un assaig aleatoritzat de crossover va provar el dejuni intermitent i una dieta sense sucre per a símptomes ^[3].
• Interacció amb la quimioteràpia. El dejuni alternat sostingut va potenciar la cardiotoxicitat de la doxorubicina ^[4] — un recordatori que el dejuni no és inherentment protector.

Preguntes comunes